És una de les frases que més vegades escolto a la consulta: "m'han dit que tinc la creatinina alta i no sé què significa". Darrere d'aquest número hi ha una pregunta important —com estan funcionant els seus ronyons—, però també molts matisos. Veure una creatinina elevada no sempre vol dir una malaltia renal greu, i entendre-ho bé és el primer pas per no espantar-se de més ni restar-hi importància.
Què és la creatinina i el filtrat glomerular
La creatinina és una substància que produeixen els músculs de manera constant i que el ronyó elimina per l'orina. Per això el seu nivell a la sang és un bon mirall del funcionament renal: si el ronyó filtra bé, la creatinina es manté baixa; si filtra pitjor, s'acumula i puja.
A partir de la creatinina, l'edat i el sexe es calcula el filtrat glomerular estimat (FGe), que expressa en percentatge aproximat quant està filtrant el ronyó. És una dada més útil que la creatinina aïllada, i la que solem fer servir per classificar la funció renal.
No tota creatinina alta és malaltia renal
Abans d'alarmar-se convé saber que la creatinina pot pujar per causes passatgeres i reversibles:
- Deshidratació o una analítica feta en un mal moment.
- Fàrmacs que eleven la creatinina de manera transitòria (alguns antiinflamatoris, certs antibiòtics o altres medicaments).
- Molta massa muscular o un consum elevat de proteïnes o suplements, que poden donar xifres una mica més altes sense que el ronyó estigui malalt.
Per això, davant d'una creatinina alta aïllada, sovint el primer és repetir l'analítica en bones condicions i valorar el context, no treure conclusions amb un sol valor.
Un número no és un diagnòstic. La creatinina s'interpreta amb la història, l'evolució en el temps i la resta de l'analítica.
Quan sí que convé estudiar-la
Hi ha situacions en què una creatinina elevada mereix una valoració per Nefrologia:
- Quan es manté alta en diverses analítiques o va pujant a poc a poc.
- Si s'acompanya de proteïnes o sang a l'orina.
- En persones amb hipertensió, diabetis o antecedents familiars de malaltia renal.
- Si apareix de manera brusca (possible lesió renal aguda), que requereix atenció aviat.
Què fem a la consulta
L'objectiu és respondre a tres preguntes: és real i mantinguda aquesta elevació?, és aguda o crònica?, i quina és la causa? Per això revisem la seva història i la seva medicació, repetim i ampliem l'analítica (inclòs l'estudi de l'orina), i en molts casos fem una ecografia renal. Amb tot això establim un diagnòstic i un pla per protegir la funció renal i frenar-ne el deteriorament.
La bona notícia és que, quan la causa s'identifica aviat, sovint es pot corregir o estabilitzar. Tenir cura de la tensió i la glucosa, ajustar fàrmacs, mantenir una bona hidratació i un seguiment adequat marquen una diferència real en el pronòstic.