La infecció del tracte urinari (ITU) és un dels motius de consulta més freqüents, sobretot en dones. La majoria de les vegades es tracta d'una molèstia passatgera i de fàcil tractament; però convé saber reconèixer quan una infecció d'orina deixa de ser banal i pot afectar el ronyó. Aquesta distinció és la clau d'aquest article.
Què és una infecció urinària
Parlem d'ITU quan microorganismes —gairebé sempre bacteris, amb Escherichia coli al capdavant— colonitzen i infecten alguna part de les vies urinàries. Segons on es localitzin, distingim dos grans escenaris amb pronòstic molt diferent:
- Cistitis (vies baixes): afecta la bufeta i la uretra. Provoca coïssor en orinar, urgència, orinar moltes vegades i en poca quantitat, i de vegades sang a l'orina. Sol cursar sense febre.
- Pielonefritis (vies altes): la infecció ascendeix i arriba al ronyó. Aquí apareixen febre alta, calfreds, dolor a la zona lumbar o el costat, nàusees i malestar general. És una situació més seriosa.
La regla pràctica és senzilla: la cistitis molesta; la pielonefritis, a més, fa febre i dolor lumbar. La febre canvia les coses.
Senyals d'alarma
Convé consultar sense demora si apareixen:
- Febre, calfreds o dolor intens a l'esquena o el costat.
- Vòmits que impedeixen mantenir la hidratació o prendre la medicació.
- Sang abundant a l'orina.
- Símptomes que no milloren en 48-72 hores de tractament.
- Infeccions que es repeteixen (diversos episodis a l'any).
Quan ha d'intervenir el nefròleg?
La majoria de les cistitis les resol el metge de família. La valoració per Nefrologia o Urologia té sentit en situacions concretes: infeccions urinàries de repetició, pielonefritis, presència de càlculs o alteracions anatòmiques de la via urinària, pacients amb un sol ronyó o trasplantats, persones amb malaltia renal crònica o diabetis, i homes amb ITU (que sempre mereixen un estudi més detingut). En aquests casos, una infecció pot danyar el teixit renal o ser la punta de l'iceberg d'un altre problema.
Prevenció: petits hàbits que ajuden
- Hidratació: beure prou aigua ajuda a "rentar" la via urinària.
- No aguantar l'orina i buidar bé la bufeta, també després de les relacions sexuals.
- Higiene adequada, de davant cap enrere en les dones.
- Revisar factors afavoridors: restrenyiment, mal control de la diabetis o l'ús de certs dispositius.
Un matís important: no tot bacteri a l'orina és una infecció. En persones sense símptomes —tret de l'embaràs o abans de certes intervencions— l'anomenada bacteriúria asimptomàtica no se sol tractar, per evitar antibiòtics innecessaris i resistències. Diagnosticar bé és tan important com tractar.